Sunday, July 29, 2012

Per què estimo Menorca


Estimo Menorca perquè quan la trepitjo em sento bé. M'agrada el país i m'agrada la gent que he trobat. 

Cala Pregonda

M'agrada l'olor a romaní, a camamil.la  i a mar, fins i tot l'olor a benzina del gran vaixell que sovint m'hi porta. M'agrada la pedra marès dels edificis d'Alaior i Ciutadella, les pedres desiguals amuntegades dels murs dels camins rurals, la pedra negra de Favàritx, la sorra i el fang de les platges. 

Església de Santa Eulalia- Alaior

  M'agraden les sargantanes prehistòriques de les espècies autòctones; les aus rapinyaires que sobrevolen la Me-1, els barrancs i les canteres en desús; els ànecs que neden cada primavera i estiu fins les platges des de S'Albufera d'es Grao, la meva primera puput, i també el pardal blanc i negre que l'altre dia va entrar sense voler al supermercat i espantat, no parava de volar sobre els passadisos de menjar. 

la puput

 A l'estiu contemplo la bellesa dels cavalls a les festes, i a la platja cerco amb la mirada els peixos petits que fugen quan entres a l'aigua caminant, i els grans que veig al fons des que m'atreveixo a a dur ulleres de bucejar, i potser el que menys m'agrada són les meduses com la de Cala Viola que fa uns quants estius em va deixar un senyal per sempre.

Cala Viola

M'agrada la parla de Menorca, gaudeixo aprenent paraules noves com "es poriol" (la marieta), o sentint que la samarreta "se m'aferra al cos" en una botiga. I sobre tot m'agrada que la gent et digui que "no passis pena" i que amablement tingui temps per aturar-se ("aturar-sè") a "rallar" (xerrar) amb tu.

M'agrada la promoció de les arts a Menorca: festivals de música, teatre, poesia, arts plàstiques allà on vas. Fa tres anys vam descobrir a Es Migjorn Gran com alguns menorquins obren les seves cases un cap de setmana a l'any per mostrar al públic les obres  d'artistes locals i així donar-los a conéixer. L'any passat això ho vam veure per segona vegada a Alaior, i així hi vam descobrir el Centre Internacional de Gravat Xalubinia. 

La foto de Cala Viola que he trobat és del blog d'un menorquí. Es diu El lugar más bello del mundo.

Friday, July 20, 2012

Cambridge for friends


Last summer I was very lucky to go to Cambridge, England, and I wrote the following letter to my English-speaking friends to share my experience. Today I want to share it with all of you...




Dear friend,

I am having a great time doing my teacher training course at Bell School in Cambridge. I came here on 4th July and I'm flying back home next Saturday. There are eleven students in my course and eleven different nationalities: Argentinian, British (based in Saudi Arabia), Peruvian, Taiwanese, Irish (in France for 17 years), Hungarian (in the Netherlands for 15 years), Greek, Belgian, Nepalese, Rumanian... and me. The course is unbeatable and everybody has very interesting things to tell. The course is intense, I am learning a lot, getting lots of new ideas to apply, it is tiring but very enriching.

Apart from the course there is an intense social programme too, including visits to places of interest like an old medieval monastery whose name I have forgotten or Southwald, on the seaside. Today I have been to see a play by Shakespeare in the grounds of St. John's College. Once at the college, we had to walk for about half an hour to find the right door... it is huge! Once in, we had a picnic on the lawn, as did most of the audience before the play started.

Cambridge is a wonderful place, you feel it is living history. We went on a guided tour the first week and the guide told us there are 31 colleges in Cambridge plus the University of Cambridge. Students of all disciplines (all of them with top top grades and chosen after careful interviewing) have most of their teaching and their accommodation at the college, and attend common lectures at the University. The average amount of students per teacher at College is.... 3 to 6!!!!!!!!!! Can you imagine that?



The river and the tall trees make Cambridge a green place, too, and as soon as the sun shines, people picnic on the greens and sit by the river watching swans, geese and ducks moving away from the punts (large long canoes special to this town). Most punters take tourists up and down the river Cam, but some also punt for pleasure, like the Polish punter who made friends with one of my friends in this course, a Polish girl, and took us all for punting and wine and beer drinking in the evening... it ended at two in the morning... not a very British time to be around, was it?

We live on campus at Homerton College, which is also a great experience. This is the second year the Bell School is using the College as a teacher campus. The Great Hall,where we have breakfast and dinner, is similar to the one in Harry Potter's films. I have rented a bike for these two weeks, so I have freedom to come and go into town, and explore its restaurants (I'd say British food has improved a lot since I last lived here!) and its shops (with incredibly polite shop assistants) and markets. Lots of people cycle in Cambridge, and one of my favourite routes is through fields with lots of cows around that sometimes get in your way. 

 

I wrote this because I wanted to share my joy with you, I hope you like it and write back to me telling me about how you are doing!
Enjoy your summer

Saturday, July 14, 2012

¿Hasta dónde por amor? What would you do for love?

Este es uno de mis cortos favoritos. Oscar al mejor corto de animación en 2009.

Aquest és un dels meus curts preferits. Oscar al millor curt d'animació en 2009.

This is one of my favourite shorts. Oscar 2009 animated film.


Friday, July 6, 2012

Matèria viva rera tres panys


Darrerament he llegit dos llibres força diferents i m’han agradat molt.
  
Matèria viva. Editorial Proa.

Matèria viva, de Teresa Franquesa, és un relat molt especial ple de sensibilitat i molt ben escrit.

El volcà Stromboli en erupció el febrer de 2007

La matèria humana que som s'entreteix en cada capítol amb diversos objectes d’altra matèria.

L'estimació pels altres, la sinceritat i l'optimisme carpe diem sorgeixen de l'acceptació de l’enriquidor sentiment tràgic de la vida. I es desvetllen narrativament mitjançant aquests objectes.

Poques narracions m’han colpit com aquesta. Altament recomanable.

Vaig pensar a comentar tots dos junts perquè La porta dels tres panys, de Sonia Fernández-Vidal, també explora el coneixement que tenim de nosaltres mateixos.

La porta dels tres panys. Editorial La Galera.

És un relat de molta actualitat, ara que tothom vol esbrinar què és el bosó de Higgs. 

Amb un inquiet alumne d’institut com a protagonista, els curiosos esdeveniments del conte ajuden a entendre de què va la física quàntica, disciplina misteriosa que estudia les partícules i l’origen de... la matèria viva.

Teresa Franquesa és biòloga i el seu llibre va guanyar el premi Joaquim Ruyra de narració l'any 2008. 

Sonia Fernández-Vidal és física i el seu llibre de narrativa juvenil ha estat un éxit de vendes. Aquí podeu llegir el primer capítol en castellà.